El Cor Schola Juvenil de Venezuela interpretant una de les peces del concert (Quim Pascual)
12/07/2015 - Cultura
Sons i moviments veneçolans amb màgia
El cor Schola Juvenil de Venezuela va oferir un concert fascinant amb cançons a cappella, ritmes vocals i peces tradicionals d'Amèrica del Sud
Els Jardins del Palau Tolrà semblava que fossin, el passat divendres a la nit, un escenari d'Amèrica del Sud. El cor Schola Juvenil de Venezuela, format per més d'una vintena de joves, d'entre 15 i 25 anys, van venir a actuar a la vila i amb el seu repertori de cançons tradicionals veneçolanes i també d'altres indrets d'Amèrica del Sud van crear una atmosfera musical que, per aquells que es deixaven portar, conduïa directament cap a Llatinoamèrica.
Dels joves de Caracas que formen l'agrupació "la gran majoria no són estudiants de música", va assegurar Luimar Arismendi, directora del cor, però mitjançant el programa "Construir Cantando" els integrants aprenen música a partir del cant coral i així ho van mostrar divendres amb la seva capacitat vocal i el seu ritme. Des de Veneçuela amb cançons com "Mata del ánima sola", una poesia musicada amb el mar i l'arbre com a elements, "Salseo" una salsa veneçolana amb ritmes cubans on els coristes imitaven amb la veu tots els instruments d'una orquestra o "El Gaban" que va comptar amb la intervenció d'un solista que fins i tot va acompanyar la peça del ball típic veneçolà, el joropo, el cor tenia el públic bocabadat. També van passar per Brasil amb la samba com a protagonista i per Colòmbia amb "La cumbia de mi tierra". Fins i tot, es van atrevir amb una composició popular catalana "Ton pare no té nas", on primer van comprovar si el públic tenia ganes de cantar i, així, sota les ordres de Luimar Arismendi, els assistents van cantar la cançó. Una intervenció que els cantaires veneçolans van aplaudir des de dalt l'escenari. Aleshores va ser el torn perquè el cor Schola Juvenil interpretés la peça tradicional catalana i el resultat va deixar contents i fascinats als assistents.
La veu va ser l'instrument principal que el grup coral va fer servir a l'actuació musical. Tan sols un teclat, una guitarra i diversos instruments de percussió complementaven, en algunes peces, les melodies vocals. Unes melodies que, en ocasions, interpretaven la lletra de les cançons i, en d'altres, eren fonemes amb què imitaven sons. El seu complement essencial eren els moviments corporals amb què es deixaven portar pel ritme de la música i així expressaven amb el cos allò que cantaven.
A ritme de calipso veneçolà amb "Goza mi Calipso" el Cor Schola Juvenil va posar fi al seu concert. Una peça que va fer dues vegades, una dalt l'escenari i, l'altra, baixant una part del cor a interactuar amb el públic perquè els espectadors "es moguessin, que participessin amb nosaltres, perquè és bonic quan pots aconseguir l'engranatge amb el públic", va expressar Arismendi. Amb aquesta màgia que encomanava a ballar doncs, el final de l'actuació va esdevenir una petita festa on els assistents van poder sentir al cor de ben a prop i així van fusionar-se amb la cultura veneçolana, un signe que la música "sureña" va saber arribar al públic de Castellar.
Dels joves de Caracas que formen l'agrupació "la gran majoria no són estudiants de música", va assegurar Luimar Arismendi, directora del cor, però mitjançant el programa "Construir Cantando" els integrants aprenen música a partir del cant coral i així ho van mostrar divendres amb la seva capacitat vocal i el seu ritme. Des de Veneçuela amb cançons com "Mata del ánima sola", una poesia musicada amb el mar i l'arbre com a elements, "Salseo" una salsa veneçolana amb ritmes cubans on els coristes imitaven amb la veu tots els instruments d'una orquestra o "El Gaban" que va comptar amb la intervenció d'un solista que fins i tot va acompanyar la peça del ball típic veneçolà, el joropo, el cor tenia el públic bocabadat. També van passar per Brasil amb la samba com a protagonista i per Colòmbia amb "La cumbia de mi tierra". Fins i tot, es van atrevir amb una composició popular catalana "Ton pare no té nas", on primer van comprovar si el públic tenia ganes de cantar i, així, sota les ordres de Luimar Arismendi, els assistents van cantar la cançó. Una intervenció que els cantaires veneçolans van aplaudir des de dalt l'escenari. Aleshores va ser el torn perquè el cor Schola Juvenil interpretés la peça tradicional catalana i el resultat va deixar contents i fascinats als assistents.
La veu va ser l'instrument principal que el grup coral va fer servir a l'actuació musical. Tan sols un teclat, una guitarra i diversos instruments de percussió complementaven, en algunes peces, les melodies vocals. Unes melodies que, en ocasions, interpretaven la lletra de les cançons i, en d'altres, eren fonemes amb què imitaven sons. El seu complement essencial eren els moviments corporals amb què es deixaven portar pel ritme de la música i així expressaven amb el cos allò que cantaven.
A ritme de calipso veneçolà amb "Goza mi Calipso" el Cor Schola Juvenil va posar fi al seu concert. Una peça que va fer dues vegades, una dalt l'escenari i, l'altra, baixant una part del cor a interactuar amb el públic perquè els espectadors "es moguessin, que participessin amb nosaltres, perquè és bonic quan pots aconseguir l'engranatge amb el públic", va expressar Arismendi. Amb aquesta màgia que encomanava a ballar doncs, el final de l'actuació va esdevenir una petita festa on els assistents van poder sentir al cor de ben a prop i així van fusionar-se amb la cultura veneçolana, un signe que la música "sureña" va saber arribar al públic de Castellar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario